Ànimes artístiques descobertes

Estudi dels diaris dels artistes

(petit món personal)

Aquest blog conté imatges sobre els esbossos que artistes surrealistes van realitzar abans de plasmar en el llenç les seves emocions, sentiments i pensaments. Per tal d'intentar entendre els croquis, cartes o esquetxos, cal situar-nos en el moviment en el qual estan basats.

El Surrealisme va ser un moviment que es va originar arran d'influències del segle XIX com l'Impressionisme, que destaquem Claude Monet per les seves obres paisatgistes i plenes de colors purs; el Neoimpressionisme, on Signac i Seurat utilitzen el puntillisme (aplicar color al llenç en forma de punt) on també utilitzen colors purs però enfocat en la vida moderna; i el Postimpressionisme, on trobem Cézanne, Gauguin i Van Gogh, que van usar formes exagerades i hi van posar més emoció.

A continuació, l'any 1905 sorgeixen les avantguardes on primer trobem el Fovisme, que neix a França i destaca Matisse i Vlaminck, qui van utilitzar colors alliberats, i no uns foscos.

Després, l'Expressionisme, que neix a Alemanya i els més importants va ser Kirchner i Kandinsky, els quals cadascun formaven part d'un grup diferent i per tant de tendències distintes.

El següent és el Cubisme que jugava amb els punts de vista utilitzant les dimensions i angles, era com un repte per a l'ull, i molt important matissos de l'art africà com en el cas de Picasso.

Per un altra banda, i ja més a prop de la vida moderna trobem el Futurisme, que destaca per la fascinació pel moviment i les màquines, fent que vegin els humans i animals com a engranatges, i els objectes com a un joc d'energies. Aquí clarament destaquem a Balla o Boccioni.

Per últim, el Dadaisme, que va suposar una nova forma de realitat. Aquí Marcel Duchamp creà el ready-made que és la selecció d'objectes comuns.

Un cop assimilats aquests moviments, ho ajuntem amb el pensament freudià, el qual diu que en un estat d'inconsciència és quan la ment divaga i és lliure de crear un món oníric.

Ara, sabent una mica més del tema podrem imaginar del que tracta els esbossos. No podrem interpretar-los, perquè la font d'on he extret la informació eren normalment pocs llibres amb només els croquis i sense cap encapçalament o explicació del que tracta.

Comencem amb:

Henri Matisse

Aquest fragment de diari, conté dibuixos de fulles perquè segons Matisse no veu la diferència entre un llibre i una creació d’un quadre. L’<<expressió>>que Matisse buscava constantment en la creació plàstica era determinada i refermada pel <<sentiment>> transmès pel text, i per això estava per endavant impregnada artísticament d’aquest sentiment.

· Croquis de les seves obres

Aquest croquis va ser creat, ja que en una carta que li va enviar a la seva dona descrivia el que veia per la finestra oberta i a més, l’aparició del sol li va provocar que presentés aquest esbós.

Georges Pierre Seurat

La relació que hi ha entre Matisse i Tànger va dur a terme que l’artista escrigués com era el seu voltant i apreciés la vida d’allà. Ell va anar a Tànger, perquè el seu pare va morir i es trobava en un estat melancòlic. Però gràcies a aquesta ciutat que el va envoltar amb els seus colors, el va reconfortar.

Pablo Picasso

Vasili Kandinsky

George Braque

Braque diu que els elements de la mateixa naturalesa també són fets simples creats per l’esperit i una justificació d’una nova figuració de l’espai.

Paul Gauguin

En aquesta carta a De Monfreid del 11 de març de 1892 Gauguin expressa el gran orgull que li produeix el seu quadre <<la Orana Maria>>.

En la seva carta de 1892 a Sérusier, Gauguin exclama que totes les idees que li suggereix apunten a imposar por a la gent.

En aquesta carta a De Monfreid del 11 de març de 1892 Gauguin expressa el gran orgull que li produeix el seu quadre <<la Orana Maria>>.

Van Gogh

En aquesta carta al seu germà Theo, li explica com poc a poc va descobrint noves barrejes de colors, i la fascinació que aquests li causen.

Dalí descriu, en aquest document, una trobada inventada, però no per això menys significativa, que té lloc a la cambra de la Residencia de’estudiants de Madrid amb els seus companys Feerico García Lorca i Luis Buñuel.

“El petit esbós que hi ha a dalt, és el que vaig veure avui; i el d’abaix, és un camp de blat de moro”

Max Ernst

Henri Rousseau

És una carta que envia Rousseau al president de la República, on demana un treball com a professor d’art i pintura.

Wilfredo Lam

Giacomo Balla

Raoul Hausmann

Aquest esbós és una acusació de Hausmann cap a Schwitters, ja que aquest a través d’un comunicat abandona el PIN, oferint el càrrec a Raoul.

Maria Blanchard

Fernand Léger

Pierre Bonnard

René Magritte

Les dues imatges formen una carta que va escriure René Magritte a Pierre-Louis Flouquet l’anhy 1921.

Salvador Dalí

És un text ben estrany, com de fort contingut metafòric i de to gairebé apocalíptic, en el qual Dalí ens parla d'un roser mortal i catàrtic. Tot i aquesta maduresa en el relat i davant de l'absència decap altra guia que ens serveixi per datar el manuscrit, se situa a finals de 1918 o començaments de 1919: el tipus de grafia i de sintaxi que fa servir Dalí són més heterodoxos que mai, i hi ha unes inconfusible similituds formals amb el manuscrit original de l'article sobre el Greco.

Ens trobem davant d'una mostra de poesia lírica que té certes similituds amb el to dels poemes de Dalí que va publicar l'any 1919. Llavors podem dir que aproximadament és de 1919 o 1920. Aquest poema les “llunes”, té una resolució bastant acabada mentre que d’altres presenta un seguit de versos que semblen apunts per desenvolupar posteriorment.

És un diàleg on el personatge Lluís visita Horta fresca per negociar uns vedells, i aquest es troba amb un amic anomenat Benet. I més endavant, trobem una espècie de monòleg, on rumia que ell és lliiure però no sap perquè no pot dir-li o ser feliç sobre amb la seva estimada Isabel.

Tardes d’estiu és un text literari on trobem clarament la influència de les idees i les emocions, tant polítiques com culturals, del Dalí adolescent.